Els anys 2018 i 2019 van representar dos viatges de Julián Sañudo a la Xina.
Vaig ser convidat a una residència d’artista a Chengdú, provincia de Sichuan. Em convidava l’organització “Trans-Art”, filial del Nong Yuan Group.
http://www.trans-art.net/en/h-col-206.html
L’allotjament era a un recinte construit reproduïnt un poble tradicional xinés: pedres grises, murs com castells, terrasses, plantes exòtiques, ocells, jardins, museus, restaurant, verd, aigua, escultures, gerros, i art, molt d’Art
A Sichuan vaig trobar molt de respecte per a la creació artística i artesana. El projecte Nong Yuan International Art Village, comandat per la presidenta Yang i el seu marit. Una parella de “mecenes”, que disposen a la ciutat de Chengdú, de tres recintes semblants. A on els artistes seleccionats disposan d’un terreny per a construir la seva vivenda amb taller, incentivant així la creativitat, i facilitant el dia a dia en una comunitat d’artistes.
Vaig quedar impressionat de la convivència amb una cultura tan diferent i amb uns codis de conducta que es basen en antigues civilitzacions. Vaig sentir molt de respecte pels demés i una sensació de salvaguardar el bé comú, de formar part d’una comunitat.
Primer viatge: Participació amb un stand a la V Design week Chengdú. La meva presència i el treball en directe del cuir van generar expectació i vaig rebre visites de tot tipus, des de l’alcalde de Chengdú, (ciutat de 14 M d´habitants), al Vicepresident de Sichuan Province (territori amb més de 80 M d’habitants), també molts artistes, artesans, dissenyadors, així com alumnes d’escoles de disseny en cuir, de Mongòlia, de Taiwán, etc.
Resulta que a la Xina tenen oficis artesans de tradició mil·lenària, però els oficis del cuir són un fenòmen nou i en clar creixement.
Segon viatge: Em van convidar a participar d’oïent al congrès d’especialistes durant el VII International Festival of Intangible Cultural Heritage Chengdú. Un esdeveniment bianual a on acudeixen representants de més de 100 païssos a presentar ponències, posters, taules rodones, etc. cadascú amb la seva temàtica específica. Paral·lelament al Congrès, obert al gran públic, hi havia un recinte amb un calendari ple d’activitats culturals, escenaris amb balls, música, exposicions, mercat d’artesans, demostracions en viu, rutes, visites, etc. Una programació molt extensa. Vaig veure actuar mariachis mexicans, ballarines de Rússia, percussionistes d’Àfrica de l’Oest, etc.
http://en.people.cn/n3/2019/1024/c90000-9626161.html
Tota una festa de la diversitat i expressions culturals de més de 120 “etnies” arribades de tot el territori xinès. Tothom amb els seus vestits tradicionals. Estar en mitg d’aquest esdeveniment em va fer reflexionar sobre la riquessa que aporta cada llengua, cada cultura, al conjunt de la humanitat.
La majoria dels assistents al Congrès professional eren personal dels Ministeris de Cultura dels respectius governs:
Regne de Tonga (delegació encapçalada per la SAR Lātūfuipeka Tukuʻaho, Princesa de Tonga), New Zealand, Austràlia, Taiwan, Índia, Iràn, Tunisia, Algèria, França, Polònia, Georgia, Serbia, Hungria, Albània, Lituània, Estònia, Colombia, Perú, Zàmbia, Ghana, etc…
Amb alguns d’aquests representants vaig poder parlar i preguntar per la situació específica de l’Artesania als seus païssos.
Uns dies després vaig marxar de l’hotel JingJiang Hotel, l’hotel històric de la ciutat que dona nom a una parada de metro, i em vaig allotjar al Nong yuan Art Village. Un oasi de tranquilitat dintre de la gran ciutat, cada matí em despertaven el cant dels ocells, i sopavem a l’aire lliure en una cuina tradicional de foc a terra.
El cap de setmana hi havia un esdeveniment i inauguració d’exposició de pintura contemporànea de Nova Zelanda i tradicional de Tonga, també un Mercat d’Artesans tradicionals de la zona, i la realització del meu Taller de gravat en cuir. Va sortir tot molt bé i va ser una jornada mols completa, van acudir una familia de fabricants de bosses de pell, que volien apropar-se a les tècniques artesanals, grups escolars que provaven la seva destressa, i molts dels artesans de les altres disciplines es van acostar a provar el treball del cuir.
Durant els dies que vaig ser a Xina, no vaig parar de visitar museus, espais de cultura, pobles tradicionals, mercats d’artesans, el departament de les indústries del cuir a la Sichuan University, on tenen un edifici sencer dintre del campus dedicat a l’adob de la pell, i al disseny i realització de moda: Accesoris, sabates, etc. Vaig estar un matí supervisant projectes de disseny de bosses dels alumnes de segon curs i fent-lis un taller de troquelat del cuir.
Tot plegat una experiència molt enriquidora, que no es va poder repetir el 2020 per l’explosió de la pandèmia Covid19.
Esperem que la situació sanitària millori per a continuar amb més projectes col.laboratius amb Sichuan.
